Avui us vull presentar una noticia que he trobat del dia 19 de desembre del 2011. Aquesta noticia explica com les Empreses de Treball Temporal (ETT's) cada vegada han difós més anuncis d’ofertes de treball per a la recollida de la taronja a la zona de Llevant. Aquets anuncis però, tenen una peculiaritat que és que no volen contractar treballadors amb nacionalitat espanyola sinó a persones amb altres nacionalitats.
Hi ha hagut un programa de televisió el qual va fer una reportatge d’aquest cas, de discriminació laboral a persones amb nacionalitat espanyola, on es poden veure imatges i gravacions de diverses persones que han intentat buscar feina a través d’aquests anuncis.
Avui us vull donar a conèixer un conte que he trobat que va relacionat amb el racisme i que penso que és molt fàcil de traslladar-ho a la nostra realitat.
"La senyora Pepita"
Hi havia una vegada una noieta que vivia amb la seva mare.
La noieta es deia Soraya.
Un bon dia la mare esteva fent un arròs d'allò més bo, però li faltava sal.
Aleshores, la mare va demanar a la Soraya que anés a comprar un paquet a la botiga de la senyora Pepita. Era la botiga de tota la vida, encara que estava una mica lluny de casa de la Soraya.
Havia una botiga més a prop, però el botiguer era un home molt racista i antipàtic i la Soraya tenia una amiga xinesa, la Ya Ling i una marroquina, la Fàtima.
Les tres amigues van anar a comprar. Eren molt xerraires.
Es passaven tot el dia parlant de novios, llaminadures, contes .....
I de tant parlar i parlar van arribar tard. La botiga ja era tancada
I les tres amigues es van preguntar:
- I ara què fem?
- On anem a buscar la sal?
La Ya Ling va proposar que podrien anar a la botiga del senyor racista, però la Soraya els hi va preguntar:
-No us importa? Us insultarà i us pot ofendre!
La Soraya, la Ya Ling i la Fàtima van començar a caminar per anar a la botiga. Elles sabien que era un home racista perquè fa una setmana que el botiguer va tenir una discussió amb un home estranger. Ell no reconeixia ser racista però els seus pensaments si que ho eren.
Però la Soraya després de pensar-ho, els hi va dir:
- He decidit que és millor que no anem a la botiga, ja en parlarem amb la mare.
Quan van arribar a casa li van dir a la mare:
- Mare, la botiga de la senyora Pepita estava tancada, i no hem volgut anar a aquella botiga de l´home racista. la mare els hi va dir:
- Ja aniré jo a la botiga i parlaré serisament amb el botiguer.
Quan la mare va arribar a la botiga li va dir:
- Disculpi, m´han dit que ets molt racista.
- Jo? Jo mai he sigut racista, ni ho seré! és que els immigrants s´han han d´anar.
- Doncs el nostre alcalde és estranger, i mira ens ha portat molts beneficis: botigues, parcs, i ens ha construït unes fonts precioses.
El botiguer li va demanar a la mare que marxes d´allà que no volia sentir les seves tonteries.
La mare va dir:
- Però, però si,….
- No hi ha excuses!, va dir el botiguer.
La mare se'n va anar molt enfadada i quan va arribar a casa va exclamar:
No hi ha dret! Hem de fer alguna cosa amb aquest botiguer!
Però que podem fer?, va dir la Soraya.
Mmmm, tinc una idea, escolteu-me amb atenció!
La Soraya va exposar la seva idea fantàstica.
La idea era parlar amb l'alcalde i convocar una reunió de veïns per tractar el tema del racisme al barri..
Com la Ya Ling era la filla de l'alcalde s'ho va dir ella, perquè axis li faria més cas.
A l'alcalde li va semblar bé i va convocar una reunió de veïns per parlar sobre el racisme. Va venir força gent molt interessada en el tema i tots es van manifestar clarament en contra del racisme i van criticar l'actitud del botiguer del barri.
Després de llargues discussions i propostes, van acordar formar una comissió que parlés amb ell i el comuniqués que li farien un boicot a la seva botiga mestres no canviés d'actitud.
El botiguer els va rebre en un inici amb menyspreu, però va entendre que el negoci li aniria malament si mantenia la seva actitud racista.
Els veïns van deixar d'anar a comprar a aquella botiga, encara que haguessin d'anar més lluny. Temps després, el botiguer va anar a demanar disculpes a totes les famílies a les que havia ofès. De mica en mica, veient que el botiguer havia canviat, la gent va tornar a la seva botiga a comprar.
He trobat un vídeo que es va retransmetre en les notícies de TV3 el qual parla d’una prova que va dura a terme una associació que es diu SOS Racisme.
Aquesta associació és i es presenta de la següent manera:
SOS Racisme Catalunya és una associació no governamental que lluita des del 1989 en defensa dels drets humans des de l’acció antiracista. Independent, democràtica, de base, pluriètnica, progressista; mitjançant la no violència activa, reivindica l’eradicació completa del racisme i la xenofòbia en tots els àmbits de la societat i en tots els estrats socials. Igualment denuncia qualsevol vulneració de drets fonamentals, treballant per un model de societat que estableixi la igualtat de drets i d’oportunitats, universalitzant així el concepte de ciutadania. A més, pretén difondre el discurs antiracista a Catalunya com un element més en la lluita en defensa dels drets humans.
Aquesta prova que va dur a terme aquets associació va consistir en que diferents persones que eren immigrants i tenien un color de pell diferent anaven a diversos establiments d’oci on havien d’aconseguir entrar. Molts d’aquests no ho aconseguien únicament per el seu color de pell i ni tan sols amb motiu raonable.
Aquesta és una de les nombroses situacions les quals es trobem les persones immigrants en aquets moments. Gràcies associacions com aquesta que intenten lluitar per els drets de les persones independentment del gènere, ètnia, creences, etc. podrem arribar a combatre aquestes desagradables situacions.
Per saber-ne més de l’associació aquí us deixo la pàgina web:
Avui us deixo amb uns vídeos que he trobat sobre declaracions racistes. Aquestes es poden trobar de manera molt usual en els mitjans de comunicació a qualsevol canal i a qualsevol hora del dia.
En aquets moments m’estic llegint una novel·la que es diu Les causes perdudes de Xevi Sala, un paisà meu de la Bisbal d’Empordà. Aquesta va ser finalista del Premi Prudenci Bertana de Novel·la.
La novel·la tracta d’un mestre que l’expulsen d’un col·legi de Barcelona per un suposat abús sexual a una de les alumnes i és traslladat a l’escola del barri gitano de Girona.
Després d’una batuda policial antidroga una de les seves alumnes i veïna del seu mateix bloc desapareix on el principal sospitós el mestre però ell no es mostra per vençut i decideix enfrontar-s’hi.
Així doncs, m’agradaria compartir en vosaltres un fragment del llibre que diu:
“Ningú no sabia del cert quants n’hi havia, quants més en vindrien. Vénen sobretot de l’Àfrica subsahariana, va continuar Salelles, on la plaga de llagosta els ha malmenat tots els conreus, i vénen de Llatinoamèrica, on la crisi econòmica els castiga fort, vénen perquè ja no poden més i això és el que els espera: pisos a punt de rebentar, veïns que no els volen i gent que s’omple les butxaques a costa seva. I de qui és culpa, li vaig preguntar. La culpa? S’havia posat les ulleres i em mirava per damunt de la muntura: la culpa és de Girona, que enllustra el Barri Vell i expulsa els immigrants amb preus que no poden pagar, la culpa és de Salt, que no els allotja en pisos sinó en cubells d’escombreries, la culpa és dels empresaris,que els contracten de sotamà sense assegurar-los, la culpa és de tots ells, que van néixer pobres i negres i es pensen que poden deixar de ser-ho venint al món dels blancs i, finalment, la culpa és nostra, que sabem que tot això passa i no fem res per arreglar-ho.”
He escollit aquest fragment perquè va molt lligada en l’assignatura i a més a més, perquè parla d’una realitat la qual viuen moltes persones immigrants arreu i m’ha semblat interessant de compartir.
La meva entrada té a veure amb la data d'avui, 20N, ja que penjo un vídeo sobre unes declaracions de Duran I Lleida on parla de la integració dels immigrants a Espanya i a Catalunya.
La meva entrada d’avui tracta d’una pel·lícula que vaig veure i que penso que reflexa molt bé el racisme que pateixen moltes persones. Aquesta està basada en fets reals i s’anomena “Huracán Carter”. La pel·lícula explica la vida de Rubin «Hurricane» Carter (protagonista de la pel·lícula i interpretat per Denzel Washington) va néixer el 6 de maig del 1937 a Paterson New Jersey, una de les ciutats més racistes dels Estats Units en aquells moments.
L’alcoholisme, la violència i les drogues van marcar la seva infància. Quan només tenia 11 anys, un home va intentar seduir un dels seus amics perquè els nens negres eren molt vulnerables en aquells moments. Rubin va defensar al seu amic llençant una ampolla de vidre al cap de l’acusador i fan forcejar però Rubin va poder escapar després de clavar-li una navalla al braç. El van detenir i el van sentenciar fins els 21 anys en un reformatori.
Va fer-se gran i es va fer boxejador professional. Va estar a punt de guanya el títol mundial de boxa però per ser negre no li van voler donar. Poc després el van acusar a ell i a un altre jove de l’assassinat de tres persones en un bar de New Jersey. Van ser acusats, jutjats i condemnat per vida injustament. A la presó Rubin va escriure la seva Biografia “El Round 16” que va inspirar a un jove i amb la ajuda dels seus tutors d’acollida el van ajudar a lluitar d’aquella injustícia fins aconseguir la seva alliberació.
Aquest cast de perjudicis racials no sen va fer massa ressò fins que Bob Dylan a l’any 1975 va escriure una cançó que es titulava Hurricane com a protesta per denunciar aquest injust cas.
En l’actualitat viu a Toronto i es dedica a fer xerrades motivacionals, a més a més de ser el director de la fundació AIDWYC (Association in Defence of the Wrongly Convicted) que es dedica a defensar els drets dels presidiaris injustament condemnats i que ha tingut molt d’èxit en molts casos.
Penso que és una pel·lícula la qual et plasma molt bé els perjudicis que hi ha pel teu color de la pell i crec que el fet de saber que és real et fa entrar molt més en el paper del protagonista i de l’entorn que l’envolta com és la seva dona. Crec que la interpretació Denzel Washington ha estat una peca clau en la pel·lícula per la seva fantàstica caracterització.
Us deixo algunes notícies que han anat surtin per si us interessa llegir:
Avui us vull mostra la primera versió del nou vídeo electoral de PXC per les eleccions del 20 de Novembre.
El que diu en la pàgina oficial del partit respecte el vídeo és el següent:
El vídeo pretén alertar de l'imminent islamització de Catalunya, d'Espanya i d'Europa ja que estadísticament i per desgràcia la batalla demogràfica la tenim perduda i en 20 ó 30 anys si la cosa no canvia Europa serà majoritàriament musulmana.
Al vídeo"Ulls entre reixes"que com el de les anteriors eleccions el“De la comba al Burka"ha estat creat per la delegació de PxC a Igualada i gravat en aquesta localitat.
Plataforma per Catalunyapretén exposar la immediata elecció que té davant el poble occidental entre la nostra cultura oberta, moderna i del benestar enfront de la de l'endarreriment, l'error i la repressió sobre les llibertats que suposa per a nosaltres la invasió Islamista.
Aquí us deixo el vídeo perquè el pugeu mirar i opinar:
Avui, com ja ho indica el títol, la meva publicació tracta de la cançó de Michel Jackson que va publicar el 1991 dins de l’àlbum Dangerou.
Michel Jackson va patí una malaltia cutània degenerativa anomenada vitiligeni que afecta a la pigmentació de la pell i que és hereditària com va fer públic la seva germana, Toya Jackson, fa poc temps.
Per aquest motiu, va ser mot criticat pel seu canvi d’aparença ja que es creia que Michel no volia ser negre. Els seus maquilladors van desmentir aquesta idea sobre Michel tot i que altres amics la confirmen. En una entrevista que li van fer al cantant va afirmar molt orgullosament: «Soy un americano negro. Estoy orgulloso de mi raza. Estoy orgulloso de ser quien soy.»
Finalment, us deixo amb la cançó antiracista Black and White de Michel Jackson.
BLACK OR WHITE
I Took My Baby
On A Saturday Bang
Boy Is That Girl With You
Yes We're One And The Same
Now I Believe In Miracles
And A Miracle
Has Happened Tonight
But, If
You're Thinkin'
About My Baby
It Don't Matter If You're
Black Or White
They Print My Message
In The Saturday Sun
I Had To Tell Them
I Ain't Second To None
And I Told About Equality
An It's True
Either You're Wrong
Or You're Right
But, If
You're Thinkin'
About My Baby
It Don't Matter If You're
Black Or White
I Am Tired Of This Devil
I Am Tired Of This Stuff
I Am Tired Of This Business
Sew When The
Going Gets Rough
I Ain't Scared Of
Your Brother
I Ain't Scared Of No Sheets
I Ain't Scare Of Nobody
Girl When The
Goin' Gets Mean
[L. T. B. Rap Performance]
Protection
For Gangs, Clubs
And Nations
Causing Grief In
Human Relations
It's A Turf War
On A Global Scale
I'd Rather Hear Both Sides
Of The Tale
See, It's Not About Races
Just Places
Faces
Where Your Blood
Comes From
Is Where Your Space Is
I've Seen The Bright
Get Duller
I'm Not Going To Spend
My Life Being A Color
[Michael]
Don't Tell Me You Agree With Me
When I Saw You Kicking Dirt In My Eye
But, If
You're Thinkin' About My Baby
It Don't Matter If You're Black Or White
I Said If
You're Thinkin' Of
Being My Baby
It Don't Matter If You're Black Or White
I Said If
You're Thinkin' Of
Being My Brother
It Don't Matter If You're
Black Or White
Ooh, Ooh
Yea, Yea, Yea Now
Ooh, Ooh
Yea, Yea, Yea Now
It's Black, It's White
It's Tough For You
To Get By
It's Black , It's White, Whoo
It's Black, It's White
It's Tough For You To Get By
It's Black , It's White, Whoo
La notícia que he escollit és del dia 3 d’octubre del 2008 i que parla del consum de mitjans en català pels nouvinguts.
Segons diu la notícia, un equip de recerca de la Universitat Ramon Llull va entregar al Consell d’Audiovisuals de Catalunya (CAC) un informe per tal de comprovar en quina mesura els mitjans autòctons (de Catalunya i de la resta d’Espanya) contribueixen a facilitar-ne la integració.
Aquest estudi demostra com els immigrants fan un ús generalitzat de les antenes parabòliques per tal de captar les ràdios i les televisions d’origen. Això penso que ho puc relacionar amb el que vam treballar ahir dimecres a classe, el dol migratori. Una característica del dol migratori era que molts immigrants perceben la pèrdua com un a fantasia de retorn la qual fa que per mitjà de les antenes parabòliques puguin seguir l’actualitat del país provinent per tenir viu el record i sentir-te com si estiguessis vivint allà.
La principal conclusió extreta de l’estudi és que els mitjans generalistes que s’emeten a Catalunya tenen una eficàcia escassa en la tasca d’afavorir la integració dels nouvinguts. Així doncs, penso que és un factor a tenir en compte de cara a la creació de nous futurs programes.
No obstant, en el cas dels fills dels immigrants, aquets que han estat escolaritzats a Catalunya, tenen els mateixos gustos i preferències que els nen i les nenes catalanes de la seva edat. Creuen que els fills d’immigrants tenen una actitud més permeable que la dels seus progenitors.
Finalment, aquest estudi confirma la queixa dels immigrants per la imatge distorsionada i estereotipada què se’ls presenta i pera quest motiu no miren aquets programes els quals es senten caricaturitzats. Dit això penso que si els mitjans de comunicació ens presentessin les seves realitats tal i com són no ens farien crear una mala imatge d’ells ja que és el que ens venen.
Us deixo amb el link de la notícia per si la voleu llegir tota:
Avui he pensat en fer una entrada diferent a les altres per així fer-ho més interessant i amè.
He seleccionat algunes tires còmiques que representen alguna discriminació respecte persones nouvingudes d’algun altre país. Algunes d’aquestes vinyetes són de la “Mafalda”, una nena que està preocupada per la humanitat i la pau mundial, i es rebel·la contra el món dels adults, creada per Quino.
He pogut observar com només posant com a paraula clau acudits o tires còmiques, en el cercador, fàcilment m’han pogut aparèixer vinyetes racistes que discriminen a persones immigrants.
Ahir 3 d’octubre del 2011 el diari la Vanguardia va publicar una notícia sobre una noia de 14 anys que va ser expulsada d’un examen per portar, per decisió pròpia, el hiyab i per no voler treure-se’l.
El hijab també anomenat mocador islàmic o vel islàmic, és un mocador que, en molts països de cultura musulmana, les dones es posen al cap per cobrir-se els cabells i el coll quan estan en públic. Es tracta en certa manera d'un equivalent a la corbata dels homes de la cultura occidental, en el sentit de que és un complement que serveix per aportar elegància i seriositat a la persona que el du. És el vel més usat entre les dones musulmanes d'arreu del món, també a Europa.
L'ús del hijab varia segons la zona, en alguns indrets és obligatori com a part de la xaria o llei islàmica (com a l'Iran o a l'Aràbia Saudita), mentre que a d'altres està restringit a esferes privades (Turquia, França) i en altres és opcional (Marroc). Està creixent aquest darrer ús en diferents països, com a símbol d'identitat afegit.
Aquest és una temàtica molt polèmica i complexa d’abordar en el nostre país on podem trobar diverses postures unes en contra i d’altres a favor del vel a les classes.
Respecte aquest article el Ministeri d’Interior va establir que es podia portar el vel sempre i quan els trets identificatius (des del naixement dels cabells fins la barbeta) estiguessin al descobert, que en el cas d’aquesta jove es complia. Tot hi això l’escola desconeixia completament no coneixia aquesta normativa regulada pel Ministeri d’Interior.
Finalment, podria dir que la societat multicultural únicament serà quan hi hagi coneixement i no hi hagin restriccions per part dels elements que componen uns comportaments comuns, valors i principis (no imposar cap ideari religiós, respectar les creences dels alumnes, etc.) vigents en el país.
Aquest vídeo de Ignacio Lasierra Pinto penso que plasma molt bé la realitat actual i que si l’ensenyéssim i els diguéssim que és una gravació real aquests s’ho creurien.
Penso que tothom jutge a la gent guiant-se per les aparences i els estereotips igualment fa el jugador de petanca Emilio, ja que només sabent d’ell que treballa a la recollida de fruita i pel seu color de pell ja el descrimina i fins i tot parla malament d’ell i de la seva família.
Ara més que mai amb una societat tan materialista per aconseguir un canvi d’actitud és necessària una recomença material. Com podem veure en el film Emilio només accepta a Basil únicament per poder beneficiar-se en el concurs de petanca.
Personalment penso que és possible un canvi d’actitud no de manera instantània però sí a llarg termini. Per aquest motiu crec que és important que la societat entri en contacte amb persones immigrants de manera que puguin compartir algun tipus d’activitat per apropar-se i puguin saber i sentir les seves experiències i vivències en la seva nova vida aquí. D’aquesta manera penso que aconseguiríem sensibilitzar mica en mica la societat en la que vivim i anar trencant barreres entre cultures.
Finalment us deixo amb aquesta frase:
"El prejuicio es hijo de la ignorancia." (William Hazlitt)
El passat dimecres 21 de setembre vam iniciar aquesta optativa amb una presentació del professor i també de l’assignatura en general.
Seguidament vam iniciar una activitat per anar entrant en matèria i començar a posar- nos en situació. Aquesta primera activitat va consistir en valorar unes qüestions amb nombres del 1 (molt en desacord) al 5 (molt d’acord) des de la nostra opinió personal, del què opinaven les persones del nostre entorn i finalment quina era la opinió general de la societat actual.
Un cop realitzada l’activitat individualment vam poder intercanviar opinions amb la resta de companys i companyes. En la majoria de preguntes més o menys teníem les mateixes opinions tot i haver alguna pregunta que realment si era d’opinions molt diverses i distants unes amb altres.
Aquesta activitat hem va sembla molt interessant tot hi parlar d’aquesta temàtica social tan polèmica en la nostra societat actual i complexa.
Des del meu punt de vista penso que sí que hi ha molta gent racista encara que ells no es reconeguin o es vulguin reconèixer com a tal. Jo personalment en algunes ocasions he pogut sentir comentaris com: - Jo no ho sóc de racista però ells m’ho fan ser!
Comentaris com aquets són els que m’han verificat que hi ha una bona part de la societat que és racista i no ho reconeix sinó que els culpa a ells/es de fer-los tenir aquella actitud.
Finalment, deixo un link que he trobat anomenat: El racisme també surt de festa, t’has fixat?
Hem dic Helena Ganigué, tinc 20 anys i sóc de La Bisbal d’Empordà una ciutat situada al Baix Empordà. Tot i això, durant el curs visc en un pis d’estudiants aquí a Barcelona.
Actualment, com la majoria de vosaltres estic cursant 3r del Grau de Pedagogia a la UB. Aquest és el meu primer blog i ha estat obert per l’assignatura optativa Interculturalitat i Immigració. L’objectiu d’aquest és donar a conèixer les meves idees, opinions i experiències sobre la temàtica de l'optativa. A més a més, també hem servirà per poder intercanviar informació amb els meus companys i companyes.
Era la botiga de tota la vida, encara que estava una mica lluny de casa de la Soraya.
era tancada
pensaments si que ho eren.
Va venir força gent molt interessada en el tema i tots es van manifestar clarament en contra del racisme i van criticar l'actitud del botiguer del barri.
