UN CONTE PER A LA PAU

Avui us vull donar a conèixer un conte que he trobat que va relacionat amb el racisme i que penso que és molt fàcil de traslladar-ho a la nostra realitat. 

"La senyora Pepita"

Hi havia una vegada una noieta que vivia amb la seva mare. La noieta es deia Soraya. Un bon dia la mare esteva fent un arròs d'allò més bo, però li faltava sal. Aleshores, la mare va demanar a la Soraya que anés a comprar un paquet a la botiga de la senyora Pepita. Era la botiga de tota la vida, encara que estava una mica lluny de casa de la Soraya. Havia una botiga més a prop, però el botiguer era un home molt racista i antipàtic i la Soraya tenia una amiga xinesa, la Ya Ling i una marroquina, la Fàtima. Les tres amigues van anar a comprar. Eren molt xerraires. Es passaven tot el dia parlant de novios, llaminadures, contes ..... I de tant parlar i parlar van arribar tard. La botiga ja era tancada I les tres amigues es van preguntar: - I ara què fem? - On anem a buscar la sal? La Ya Ling va proposar que podrien anar a la botiga del senyor racista, però la Soraya els hi va preguntar: -No us importa? Us insultarà i us pot ofendre! La Soraya, la Ya Ling i la Fàtima van començar a caminar per anar a la botiga. Elles sabien que era un home racista perquè fa una setmana que el botiguer va tenir una discussió amb un home estranger. Ell no reconeixia ser racista però els seus pensaments si que ho eren. Però la Soraya després de pensar-ho, els hi va dir: - He decidit que és millor que no anem a la botiga, ja en parlarem amb la mare. Quan van arribar a casa li van dir a la mare: - Mare, la botiga de la senyora Pepita estava tancada, i no hem volgut anar a aquella botiga de l´home racista. la mare els hi va dir: - Ja aniré jo a la botiga i parlaré serisament amb el botiguer. Quan la mare va arribar a la botiga li va dir: - Disculpi, m´han dit que ets molt racista. - Jo? Jo mai he sigut racista, ni ho seré! és que els immigrants s´han han d´anar. - Doncs el nostre alcalde és estranger, i mira ens ha portat molts beneficis: botigues, parcs, i ens ha construït unes fonts precioses. El botiguer li va demanar a la mare que marxes d´allà que no volia sentir les seves tonteries. La mare va dir: - Però, però si,…. - No hi ha excuses!, va dir el botiguer. La mare se'n va anar molt enfadada i quan va arribar a casa va exclamar: No hi ha dret! Hem de fer alguna cosa amb aquest botiguer! Però que podem fer?, va dir la Soraya. Mmmm, tinc una idea, escolteu-me amb atenció! La Soraya va exposar la seva idea fantàstica. La idea era parlar amb l'alcalde i convocar una reunió de veïns per tractar el tema del racisme al barri.. Com la Ya Ling era la filla de l'alcalde s'ho va dir ella, perquè axis li faria més cas. A l'alcalde li va semblar bé i va convocar una reunió de veïns per parlar sobre el racisme. Va venir força gent molt interessada en el tema i tots es van manifestar clarament en contra del racisme i van criticar l'actitud del botiguer del barri. Després de llargues discussions i propostes, van acordar formar una comissió que parlés amb ell i el comuniqués que li farien un boicot a la seva botiga mestres no canviés d'actitud. El botiguer els va rebre en un inici amb menyspreu, però va entendre que el negoci li aniria malament si mantenia la seva actitud racista. Els veïns van deixar d'anar a comprar a aquella botiga, encara que haguessin d'anar més lluny. Temps després, el botiguer va anar a demanar disculpes a totes les famílies a les que havia ofès. De mica en mica, veient que el botiguer havia canviat, la gent va tornar a la seva botiga a comprar. Havia molta més pau i concòrdia al barri!