BLACK OR WHITE

Avui, com ja ho indica el títol, la meva publicació tracta de la cançó de Michel Jackson que va publicar el 1991 dins de l’àlbum Dangerou.

Michel Jackson va patí una malaltia cutània degenerativa anomenada vitiligeni que afecta a la pigmentació de la pell i que és hereditària com va fer públic la seva germana, Toya Jackson, fa poc temps.

Per aquest motiu, va ser mot criticat pel seu canvi d’aparença ja que es creia que Michel no volia ser negre. Els seus maquilladors van desmentir aquesta idea sobre Michel tot i que altres amics la confirmen. En una entrevista que li van fer al cantant va afirmar molt orgullosament: «Soy un americano negro. Estoy orgulloso de mi raza. Estoy orgulloso de ser quien soy.»

Finalment, us deixo amb la cançó antiracista Black and White de Michel Jackson.

BLACK OR WHITE

I Took My Baby
On A Saturday Bang
Boy Is That Girl With You
Yes We're One And The Same

Now I Believe In Miracles
And A Miracle
Has Happened Tonight

But, If
You're Thinkin'
About My Baby
It Don't Matter If You're
Black Or White

They Print My Message
In The Saturday Sun
I Had To Tell Them
I Ain't Second To None

And I Told About Equality
An It's True
Either You're Wrong
Or You're Right

But, If
You're Thinkin'
About My Baby
It Don't Matter If You're
Black Or White

I Am Tired Of This Devil
I Am Tired Of This Stuff
I Am Tired Of This Business
Sew When The
Going Gets Rough
I Ain't Scared Of
Your Brother
I Ain't Scared Of No Sheets
I Ain't Scare Of Nobody
Girl When The
Goin' Gets Mean

[L. T. B. Rap Performance]
Protection
For Gangs, Clubs
And Nations
Causing Grief In
Human Relations
It's A Turf War
On A Global Scale
I'd Rather Hear Both Sides
Of The Tale
See, It's Not About Races
Just Places
Faces
Where Your Blood
Comes From
Is Where Your Space Is
I've Seen The Bright
Get Duller
I'm Not Going To Spend
My Life Being A Color

[Michael]
Don't Tell Me You Agree With Me
When I Saw You Kicking Dirt In My Eye

But, If
You're Thinkin' About My Baby
It Don't Matter If You're Black Or White

I Said If
You're Thinkin' Of
Being My Baby
It Don't Matter If You're Black Or White

I Said If
You're Thinkin' Of
Being My Brother
It Don't Matter If You're
Black Or White

Ooh, Ooh
Yea, Yea, Yea Now
Ooh, Ooh
Yea, Yea, Yea Now

It's Black, It's White
It's Tough For You
To Get By
It's Black , It's White, Whoo

It's Black, It's White
It's Tough For You
To Get By
It's Black , It's White, Whoo

ELS IMMIGRANTS NO MIREN TV3

La notícia que he escollit és del dia 3 d’octubre del 2008 i que parla del consum de mitjans en català pels nouvinguts.

Segons diu la notícia, un equip de recerca de la Universitat Ramon Llull va entregar al Consell d’Audiovisuals de Catalunya (CAC) un informe per tal de comprovar en quina mesura els mitjans autòctons (de Catalunya i de la resta d’Espanya) contribueixen a facilitar-ne la integració.

Aquest estudi demostra com els immigrants fan un ús generalitzat de les antenes parabòliques per tal de captar les ràdios i les televisions d’origen. Això penso que ho puc relacionar amb el que vam treballar ahir dimecres a classe, el dol migratori. Una característica del dol migratori era que molts immigrants perceben la pèrdua com un a fantasia de retorn la qual fa que per mitjà de les antenes parabòliques puguin seguir l’actualitat del país provinent per tenir viu el record i sentir-te com si estiguessis vivint allà.

La principal conclusió extreta de l’estudi és que els mitjans generalistes que s’emeten a Catalunya tenen una eficàcia escassa en la tasca d’afavorir la integració dels nouvinguts. Així doncs, penso que és un factor a tenir en compte de cara a la creació de nous futurs programes. 

No obstant, en el cas dels fills dels immigrants, aquets que han estat escolaritzats a Catalunya, tenen els mateixos gustos i preferències que els nen i les nenes catalanes de la seva edat. Creuen que els fills d’immigrants tenen una actitud més permeable que la dels seus progenitors.

Finalment, aquest estudi confirma la queixa dels immigrants per la imatge distorsionada i estereotipada què se’ls presenta i pera quest motiu no miren aquets programes els quals es senten caricaturitzats. Dit això penso que si els mitjans de comunicació ens presentessin les seves realitats tal i com són no ens farien crear una mala imatge d’ells ja que és el que ens venen.

Us deixo amb el link de la notícia per si la voleu llegir tota:

http://comunicacio.e-noticies.cat/els-immigrants-no-miren-tv3-21336.html

TIRES CÒMIQUES

Avui he pensat en fer una entrada diferent a les altres per així fer-ho més interessant i amè.

He seleccionat algunes tires còmiques que representen alguna discriminació respecte persones nouvingudes d’algun altre país. Algunes d’aquestes vinyetes són de la “Mafalda”, una nena que està preocupada per la humanitat i la pau mundial, i es rebel·la contra el món dels adults, creada per Quino.

He pogut observar com només posant com a paraula clau acudits o tires còmiques, en el cercador, fàcilment m’han pogut aparèixer vinyetes racistes que discriminen a persones immigrants.  

PROHIBICIÓ DEL HIYAB A LES AULES?

Ahir 3 d’octubre del 2011 el diari la Vanguardia va publicar una notícia sobre una noia de 14 anys que va ser expulsada d’un examen per portar, per decisió pròpia, el hiyab i per no voler treure-se’l.

El hijab també anomenat mocador islàmic o vel islàmic, és un mocador que, en molts països de cultura musulmana, les dones es posen al cap per cobrir-se els cabells i el coll quan estan en públic. Es tracta en certa manera d'un equivalent a la corbata dels homes de la cultura occidental, en el sentit de que és un complement que serveix per aportar elegància i seriositat a la persona que el du. És el vel més usat entre les dones musulmanes d'arreu del món, també a Europa.

L'ús del hijab varia segons la zona, en alguns indrets és obligatori com a part de la xaria o llei islàmica (com a l'Iran o a l'Aràbia Saudita), mentre que a d'altres està restringit a esferes privades (Turquia, França) i en altres és opcional (Marroc). Està creixent aquest darrer ús en diferents països, com a símbol d'identitat afegit.

Aquest és una temàtica molt polèmica i complexa d’abordar en el nostre país on podem trobar diverses postures unes en contra i d’altres a favor del vel a les classes.

Respecte aquest article el Ministeri d’Interior va establir que es podia portar el vel sempre i quan els trets identificatius (des del naixement dels cabells fins la barbeta) estiguessin al descobert, que en el cas d’aquesta jove es complia. Tot hi això l’escola desconeixia completament no coneixia aquesta normativa regulada pel Ministeri d’Interior.

Finalment, podria dir que la societat multicultural únicament serà quan hi hagi coneixement i no hi hagin restriccions per part dels elements que componen uns comportaments comuns, valors i principis (no imposar cap ideari religiós, respectar les creences dels alumnes, etc.) vigents en el país.


LINK de la notícia: http://www.lavanguardia.com/vida/20111003/54225868640/una-joven-de-14-anos-expulsada-de-su-instituto-por-no-querer-quitarse-el-velo.html