“EL NEGRO”

Avui us vull deixar amb una petit historieta però que és autèntica que em van ensenyar, extreta del diari El País amb data del 17 de maig del 2005. La seva autora és Rosa Montero, una periodista i escriptora espanyola, i la ha titulada “El negro” i la dedica a tots als espanyols,és la següent:

"Estamos en el comedor estudiantil de una universidad alemana. Una alumna rubia e inequívocamente germana adquiere su bandeja con el menú en el mostrador del autoservicio y luego se sienta en una mesa. Entonces advierte que ha olvidado los cubiertos y vuelve a levantarse para cogerlos. Al regresar, descubre con estupor que un chico negro, probablemente subsahariano por su aspecto, se ha sentado en su lugar y está comiendo de su bandeja. De entrada, la muchacha se siente desconcertada y agredida; pero enseguida corrige su pensamiento y supone que el africano no está acostumbrado al sentido de la propiedad privada y de la intimidad del europeo, o incluso que quizá no disponga de dinero suficiente para pagarse la comida, aun siendo ésta barata para el elevado estándar de vida de nuestros ricos países. De modo que la chica decide sentarse frente al tipo y sonreírle amistosamente. A lo cual el africano contesta con otra blanca sonrisa. A continuación, la alemana comienza a comer de la bandeja intentando aparentar la mayor normalidad y compartiéndola con exquisita generosidad y cortesía con el chico negro. Y así, él se toma la ensalada, ella apura la sopa, ambos pinchan paritariamente del mismo plato de estofado hasta acabarlo y uno da cuenta del yogur y la otra de la pieza de fruta. Todo ello trufado de múltiples sonrisas educadas, tímidas por parte del muchacho, suavemente alentadoras y comprensivas por parte de ella. Acabado el almuerzo, la alemana se levanta en busca de un café. Y entonces descubre, en la mesa vecina detrás de ella, su propio abrigo colocado sobre el respaldo de una silla y una bandeja de comida intacta."

Dedico esta historia deliciosa, que además es auténtica, a todos aquellos españoles que, en el fondo, recelan de los inmigrantes y les consideran individuos inferiores. A todas esas personas que, aun bienintencionadas, les observan con condescendencia y paternalismo. Será mejor que nos libremos de los prejuicios o corremos el riesgo de hacer el mismo ridículo que la pobre alemana, que creía ser el colmo de la civilización mientras el africano, él sí inmensamente educado, la dejaba comer de su bandeja y tal vez pensaba: "Pero qué chiflados están los europeos".

Article extret: http://www.elpais.com/articulo/ultima/negro/elpepiult/20050517elpepiult_2/Tes

JOAQUÍN SABINA I EL ROTO CONTRA EL RACISME

Avui us deixo amb una cançó de Joaquín Ramón Martínez Sabina, conegut artísticament com  Joaquín Sabina i que és un cantautor i poeta espanyol, i amb uns dibuixos de Andrés Rábago García, conegut amb el pseudònim de Ops i El Roto o també utilitza els pseudònims de Jonás y Ubú, que és un dibuixant  satíric i pintor espanyol i el seu estil sempre reflexa la realitat social amb fins crítics.

MATERIALS I RECURSOS PER A LA REFLEXIÓ

He trobat una sèrie de films que els podem utilitzar com a recurs o material per a la reflexió amb adolescents o fins i tot amb persones adultes.

Algunes de les pel·lícules que crec que poden ser útils per a treballar la immigració, la interculturalitat i problemes socials actuals són:

Saïd

Saïd és el nom d'un jove immigrant magrebí que arriba amb patera al sud de l'Estat espanyol i va a Barcelona a treballar. Un cop a Barcelona viu al pis d'un seu amic, Hassan, que es dedica a traficar amb drogues i té dones treballant per ell. Saïd, no vol saber res dels negocis de Hassan i com que no troba feina es dedica a vendre catifes i a tocar en un grup musical. Coneix a una noia de Barcelona, l'Anna, de qui s'enamora. Una nit, després d'haver estat assajant amb el grup van pel carrer l'Anna, en Saïd i un seu amic, quan són agredits per un grup de Neonazis, que malfereixen a l'amic de Saïd. Aconsegueixen fer aturar un taxi i fugir. L'Anna decideix denunciar-ho a la policia, moment en què la vida de Saïd es complica, perquè al no tenir papers és tancat en un centre d'immigració per retornar-lo al seu país. L'Anna és perseguida pel grup de neonazis i demana ajuda a Hassan, que ha deixat els seus negocis i vol defensar als magrebins dels atacs dels neonazis.

- Aquesta pel·lícula ens podria ser útil per a treballar immigració, racisme, grups neonazis, a Catalunya.

Billy Eliot

En Billy Elliot té onze anys i viu amb el seu pare, un miner vidu, el seu germà i la seva àvia. Cada setmana acut a les classes de boxa del vell gimnàs, sense posar-hi gaire interès. Un bon dia decideix afegir-se a les classes de dansa i descobreix la seva vocació, tot i que ho manté en secret davant la seva família. La senyora Wilkinson, la seva professora, s’adona del talent del seu alumne i l’ajudarà a preparar la prova d’ingrés a la prestigiosa Royal Ballet School de Londres. Els problemes sorgiran quan el seu pare s'assabenta del seu interès per la dansa i en principi s'oposarà a que el seu fill segueixi ballant.

- Aquesta ens serà útil per a treballar estereotips, conflictes, homofòbia.

Los dientes del diablo

Es tracta d'un film basat en la novel·la de Hans Reusch "Top of the world", que descriu la forma de vida, les tradicions i costums dels esquimals Pol Nord: com cacen, què mengen, ritus de cacera, etc. Al llarg de la pel·lícula podem veure i reflexionar sobre les relacions de la cultura esquimal amb la cultura de l'home blanc i els valors diferents que donem segons la cultura, pel que fa a la religió, el comerç amb les pells, el matrimoni, l'enfrontament dels vells amb la mort i les relacions de subsistència.

- El visionat d’aquest pel·lícula ens permetria reflexionar sobre les diverses cultures que hi ha en el nostre planeta. 

DISCRIMINACIÓ LABORAL CAP ALS ESPANYOLS

Avui us vull presentar una noticia que he trobat  del dia 19 de desembre del 2011. Aquesta noticia explica com les Empreses de Treball Temporal (ETT's) cada vegada han difós més anuncis d’ofertes de treball per a la recollida de la taronja a la zona de Llevant. Aquets anuncis però, tenen una peculiaritat que és que no volen contractar treballadors amb nacionalitat espanyola sinó a persones amb altres nacionalitats.

Hi ha hagut un programa de televisió el qual va fer una reportatge d’aquest cas, de discriminació laboral a persones amb nacionalitat espanyola, on es poden veure imatges i gravacions de diverses persones que han intentat buscar feina a través d’aquests anuncis.

Notícia extreta: 

http://www.alertadigital.com/2011/12/19/aumenta-el-racismo-y-discriminacion-laboral-contra-los-espanoles-la-patronal-lanza-ofertas-de-empleo-solo-para-inmigrantes/

UN CONTE PER A LA PAU

Avui us vull donar a conèixer un conte que he trobat que va relacionat amb el racisme i que penso que és molt fàcil de traslladar-ho a la nostra realitat. 

"La senyora Pepita"

Hi havia una vegada una noieta que vivia amb la seva mare. La noieta es deia Soraya. Un bon dia la mare esteva fent un arròs d'allò més bo, però li faltava sal. Aleshores, la mare va demanar a la Soraya que anés a comprar un paquet a la botiga de la senyora Pepita. Era la botiga de tota la vida, encara que estava una mica lluny de casa de la Soraya. Havia una botiga més a prop, però el botiguer era un home molt racista i antipàtic i la Soraya tenia una amiga xinesa, la Ya Ling i una marroquina, la Fàtima. Les tres amigues van anar a comprar. Eren molt xerraires. Es passaven tot el dia parlant de novios, llaminadures, contes ..... I de tant parlar i parlar van arribar tard. La botiga ja era tancada I les tres amigues es van preguntar: - I ara què fem? - On anem a buscar la sal? La Ya Ling va proposar que podrien anar a la botiga del senyor racista, però la Soraya els hi va preguntar: -No us importa? Us insultarà i us pot ofendre! La Soraya, la Ya Ling i la Fàtima van començar a caminar per anar a la botiga. Elles sabien que era un home racista perquè fa una setmana que el botiguer va tenir una discussió amb un home estranger. Ell no reconeixia ser racista però els seus pensaments si que ho eren. Però la Soraya després de pensar-ho, els hi va dir: - He decidit que és millor que no anem a la botiga, ja en parlarem amb la mare. Quan van arribar a casa li van dir a la mare: - Mare, la botiga de la senyora Pepita estava tancada, i no hem volgut anar a aquella botiga de l´home racista. la mare els hi va dir: - Ja aniré jo a la botiga i parlaré serisament amb el botiguer. Quan la mare va arribar a la botiga li va dir: - Disculpi, m´han dit que ets molt racista. - Jo? Jo mai he sigut racista, ni ho seré! és que els immigrants s´han han d´anar. - Doncs el nostre alcalde és estranger, i mira ens ha portat molts beneficis: botigues, parcs, i ens ha construït unes fonts precioses. El botiguer li va demanar a la mare que marxes d´allà que no volia sentir les seves tonteries. La mare va dir: - Però, però si,…. - No hi ha excuses!, va dir el botiguer. La mare se'n va anar molt enfadada i quan va arribar a casa va exclamar: No hi ha dret! Hem de fer alguna cosa amb aquest botiguer! Però que podem fer?, va dir la Soraya. Mmmm, tinc una idea, escolteu-me amb atenció! La Soraya va exposar la seva idea fantàstica. La idea era parlar amb l'alcalde i convocar una reunió de veïns per tractar el tema del racisme al barri.. Com la Ya Ling era la filla de l'alcalde s'ho va dir ella, perquè axis li faria més cas. A l'alcalde li va semblar bé i va convocar una reunió de veïns per parlar sobre el racisme. Va venir força gent molt interessada en el tema i tots es van manifestar clarament en contra del racisme i van criticar l'actitud del botiguer del barri. Després de llargues discussions i propostes, van acordar formar una comissió que parlés amb ell i el comuniqués que li farien un boicot a la seva botiga mestres no canviés d'actitud. El botiguer els va rebre en un inici amb menyspreu, però va entendre que el negoci li aniria malament si mantenia la seva actitud racista. Els veïns van deixar d'anar a comprar a aquella botiga, encara que haguessin d'anar més lluny. Temps després, el botiguer va anar a demanar disculpes a totes les famílies a les que havia ofès. De mica en mica, veient que el botiguer havia canviat, la gent va tornar a la seva botiga a comprar. Havia molta més pau i concòrdia al barri!

SOS RACISME

He trobat un vídeo que es va retransmetre en les notícies de TV3 el qual parla d’una prova que va dura a terme una associació que es diu SOS Racisme.

Aquesta associació és i es presenta de la següent manera:

SOS Racisme Catalunya és una associació no governamental que lluita des del 1989 en defensa dels drets humans des de l’acció antiracista. Independent, democràtica, de base, pluriètnica, progressista; mitjançant la no violència activa, reivindica l’eradicació completa del racisme i la xenofòbia en tots els àmbits de la societat i en tots els estrats socials. Igualment denuncia qualsevol vulneració de drets fonamentals, treballant per un model de societat que estableixi la igualtat de drets i d’oportunitats, universalitzant així el concepte de ciutadania. A més, pretén difondre el discurs antiracista a Catalunya com un element més en la lluita en defensa dels drets humans.

Aquesta prova que va dur a terme aquets associació va consistir en que diferents persones que eren immigrants i tenien un color de pell diferent anaven a diversos establiments d’oci on havien d’aconseguir entrar. Molts d’aquests no ho aconseguien únicament per el seu color de pell i ni tan sols amb motiu raonable.

Aquí teniu el vídeo:

 http://www.tv3.cat/videos/3595351

Aquesta és una de les nombroses situacions les quals es trobem les persones immigrants en aquets moments. Gràcies associacions com aquesta que intenten lluitar per els drets de les persones independentment del gènere, ètnia, creences, etc. podrem arribar a combatre aquestes desagradables situacions.

Per saber-ne més de l’associació aquí us deixo la pàgina web:

http://www.sosracisme.org/

COMENTARIS RACISTES EN QUALSEVOL MOMENT I HORA DEL DIA

 Avui us deixo amb uns vídeos que he trobat sobre declaracions racistes. Aquestes es poden trobar de manera molt usual en els mitjans de comunicació a qualsevol canal i a qualsevol hora del dia.

Segur que coneixeu aquets personatges!