“EL NEGRO”

Avui us vull deixar amb una petit historieta però que és autèntica que em van ensenyar, extreta del diari El País amb data del 17 de maig del 2005. La seva autora és Rosa Montero, una periodista i escriptora espanyola, i la ha titulada “El negro” i la dedica a tots als espanyols,és la següent:

"Estamos en el comedor estudiantil de una universidad alemana. Una alumna rubia e inequívocamente germana adquiere su bandeja con el menú en el mostrador del autoservicio y luego se sienta en una mesa. Entonces advierte que ha olvidado los cubiertos y vuelve a levantarse para cogerlos. Al regresar, descubre con estupor que un chico negro, probablemente subsahariano por su aspecto, se ha sentado en su lugar y está comiendo de su bandeja. De entrada, la muchacha se siente desconcertada y agredida; pero enseguida corrige su pensamiento y supone que el africano no está acostumbrado al sentido de la propiedad privada y de la intimidad del europeo, o incluso que quizá no disponga de dinero suficiente para pagarse la comida, aun siendo ésta barata para el elevado estándar de vida de nuestros ricos países. De modo que la chica decide sentarse frente al tipo y sonreírle amistosamente. A lo cual el africano contesta con otra blanca sonrisa. A continuación, la alemana comienza a comer de la bandeja intentando aparentar la mayor normalidad y compartiéndola con exquisita generosidad y cortesía con el chico negro. Y así, él se toma la ensalada, ella apura la sopa, ambos pinchan paritariamente del mismo plato de estofado hasta acabarlo y uno da cuenta del yogur y la otra de la pieza de fruta. Todo ello trufado de múltiples sonrisas educadas, tímidas por parte del muchacho, suavemente alentadoras y comprensivas por parte de ella. Acabado el almuerzo, la alemana se levanta en busca de un café. Y entonces descubre, en la mesa vecina detrás de ella, su propio abrigo colocado sobre el respaldo de una silla y una bandeja de comida intacta."

Dedico esta historia deliciosa, que además es auténtica, a todos aquellos españoles que, en el fondo, recelan de los inmigrantes y les consideran individuos inferiores. A todas esas personas que, aun bienintencionadas, les observan con condescendencia y paternalismo. Será mejor que nos libremos de los prejuicios o corremos el riesgo de hacer el mismo ridículo que la pobre alemana, que creía ser el colmo de la civilización mientras el africano, él sí inmensamente educado, la dejaba comer de su bandeja y tal vez pensaba: "Pero qué chiflados están los europeos".

Article extret: http://www.elpais.com/articulo/ultima/negro/elpepiult/20050517elpepiult_2/Tes

JOAQUÍN SABINA I EL ROTO CONTRA EL RACISME

Avui us deixo amb una cançó de Joaquín Ramón Martínez Sabina, conegut artísticament com  Joaquín Sabina i que és un cantautor i poeta espanyol, i amb uns dibuixos de Andrés Rábago García, conegut amb el pseudònim de Ops i El Roto o també utilitza els pseudònims de Jonás y Ubú, que és un dibuixant  satíric i pintor espanyol i el seu estil sempre reflexa la realitat social amb fins crítics.

MATERIALS I RECURSOS PER A LA REFLEXIÓ

He trobat una sèrie de films que els podem utilitzar com a recurs o material per a la reflexió amb adolescents o fins i tot amb persones adultes.

Algunes de les pel·lícules que crec que poden ser útils per a treballar la immigració, la interculturalitat i problemes socials actuals són:

Saïd

Saïd és el nom d'un jove immigrant magrebí que arriba amb patera al sud de l'Estat espanyol i va a Barcelona a treballar. Un cop a Barcelona viu al pis d'un seu amic, Hassan, que es dedica a traficar amb drogues i té dones treballant per ell. Saïd, no vol saber res dels negocis de Hassan i com que no troba feina es dedica a vendre catifes i a tocar en un grup musical. Coneix a una noia de Barcelona, l'Anna, de qui s'enamora. Una nit, després d'haver estat assajant amb el grup van pel carrer l'Anna, en Saïd i un seu amic, quan són agredits per un grup de Neonazis, que malfereixen a l'amic de Saïd. Aconsegueixen fer aturar un taxi i fugir. L'Anna decideix denunciar-ho a la policia, moment en què la vida de Saïd es complica, perquè al no tenir papers és tancat en un centre d'immigració per retornar-lo al seu país. L'Anna és perseguida pel grup de neonazis i demana ajuda a Hassan, que ha deixat els seus negocis i vol defensar als magrebins dels atacs dels neonazis.

- Aquesta pel·lícula ens podria ser útil per a treballar immigració, racisme, grups neonazis, a Catalunya.

Billy Eliot

En Billy Elliot té onze anys i viu amb el seu pare, un miner vidu, el seu germà i la seva àvia. Cada setmana acut a les classes de boxa del vell gimnàs, sense posar-hi gaire interès. Un bon dia decideix afegir-se a les classes de dansa i descobreix la seva vocació, tot i que ho manté en secret davant la seva família. La senyora Wilkinson, la seva professora, s’adona del talent del seu alumne i l’ajudarà a preparar la prova d’ingrés a la prestigiosa Royal Ballet School de Londres. Els problemes sorgiran quan el seu pare s'assabenta del seu interès per la dansa i en principi s'oposarà a que el seu fill segueixi ballant.

- Aquesta ens serà útil per a treballar estereotips, conflictes, homofòbia.

Los dientes del diablo

Es tracta d'un film basat en la novel·la de Hans Reusch "Top of the world", que descriu la forma de vida, les tradicions i costums dels esquimals Pol Nord: com cacen, què mengen, ritus de cacera, etc. Al llarg de la pel·lícula podem veure i reflexionar sobre les relacions de la cultura esquimal amb la cultura de l'home blanc i els valors diferents que donem segons la cultura, pel que fa a la religió, el comerç amb les pells, el matrimoni, l'enfrontament dels vells amb la mort i les relacions de subsistència.

- El visionat d’aquest pel·lícula ens permetria reflexionar sobre les diverses cultures que hi ha en el nostre planeta.